Intentando contar el mundo

Cargas policiales en el aeropuerto de El Prat este lunes El martes a la noche me encontraba en el centro de Barcelona y me acerqué a la Via Laietana para ver las protestas delante de la jefatura de la Policía Nacional. Había cientos de personas jóvenes concentradas en la parte alta de la avenida, con los antidisturbios posicionados en una fila bloqueando el acceso a la comisaría. En el aire se notaba la tensión del odio mútuo entre los dos grupos. De los dos lados parecían esperar el estallido de esta bomba de tiempo que desencadenaría unos nuevos disturbios. Cualquier objeto lanzado contra la policía o una carga no provocada habría causado escenas de violencia que ya habíamos visto la noche anterior. Un día más tarde fui con una amiga al cruce de Passeig de Sant Joan con la calle Mallorca donde se encontraba otra manifestación masiva. En el camino pasé delante de al menos ocho furgones de la Policía Nacional y varios policías armados de pies a cabeza. Me miraron con desprecio v

Una pancarta al barri de Gràcia abans del referèndum L'1 d'octubre del 2017 és possiblement l'únic dia de la meva vida que recordo perfectament i amb tots els detalls. El meu despertador va sonar molt d'hora: A dos quarts de les cinc de la matinada al mig d'una foscor gairebé absoluta. Però aquell dia no sentia fatiga i no tenia son. Estava emocionat per la jornada que començava amb uns fets històrics: el referèndum d'autodeterminació de Catalunya prohibit per l'estat espanyol. Per desgràcia, com a estranger, jo no podia votar (cosa que em sembla molt injusta), però volia mostrar el meu suport al dret a decidir dels catalans amb la meva presència. Mate i termo en mà, vaig sortir cap al local electoral, localitzat en un institut a la plaça Lesseps on a les cinc del matí, malgrat el mal temps, ja hi havia una cua molt llarga de veïns: potser unes tres-centes persones de totes les edats amb paraigües o roba impermeable. Just quan vaig arribar un grup de