Intentando contar el mundo

El pont de Laxman Jhula (Jonk) La província de Uttarakhand és coneguda com a Devbhumi , que vol dir “la terra dels déus”, nom que és degut al gran nombre de temples i llocs de peregrinació hindús que hi ha. Però Uttarakhand és un estat molt divers, amb una important població musulmana, i bastants sikhs. És famós sobretot per la capital mundial del ioga, Rishikesh, i el Himàlaia, amb el segon cim més alt del país, Nanda Devi (7816 metres sobre el nivell del mar). També és conegut pel parc més antic del subcontinent indi, el Jim Corbett National Park. El primer lloc que vaig visitar va ser Nainital, al nord-est de la capital del país. El viatge en cotxe des de Delhi va ser molt llarg, possiblement unes vuit hores, i unes nou de tornada. A Haldwani, vam començar l’escalada per l’estreta carretera cap a Nainital, que es troba a dos mil metres sobre el nivell del mar. La raó per emprendre aquell viatge era conèixer un indret on el meu pare havia estudiat els estudis primaris fa ...

El increïble Taj Mahal a Agra Era el meu viatge ideal, el viatge al lloc que havia imaginat milions de vegades d'ençà que vaig néixer. L’Índia era un país que ja havia estudiat, del qual havia llegit i que havia vist en documentals i pel·lícules, però malgrat tot continuava sent un misteri. De totes maneres, sentia que en sabia més que la majoria d’europeus que hi viatgen: Al cap i a la fi, el meu pare és de Calcuta, i la meva infància va ser plena de sabors, sons i històries índies. Sentia que per fi estava preparat per viatjar-hi i aprendre més sobre una part de les meves arrels. Al mes de febrer vaig reservar els vols i, aprofitant moments lliures a la feina, vaig començar a informar-me més profundament sobre la cultura i història d'aquesta civilització antiga. Per acompanyar la lectura, escoltava els ghazals de Jagjit Singh i d'altres músiques típiques, com per exemple els bhajans, cançons religioses hindús, o el bhangra, tradicional del Punjab. És el primer cop q...