Entradas

Adéu Barcelona, adéu Catalunya!

Imagen
Barcelona vista desde el Turó del Carmel Discúlpenme, pero me voy a despedir en castellano, ya que el mensaje está dirigido también a personas de otras tierras, que no hablan el precioso idioma de Catalunya. He pasado seis años y medio viviendo en la magnífica ciudad de Barcelona, donde he cumplido uno de los muchos sueños que he tenido de adulto y uno de los pocos que han sido realizables. Los otros se me habían evaporado durante la adolescencia. Sin embargo, siguen apareciendo sueños nuevos, y ahora mismo dejo mi vida en Catalunya para perseguir uno de ellos. Me voy porque me hace ilusión conocer el país que tanto me ha fascinado desde que puedo recordar. Pero también he decidido irme porque aquí he perdido la ilusión, y tal vez necesito alejarme de Barcelona para recuperarla. He aprendido muchísimo en esta ciudad compartiendo mi vida con gente muy creativa y divertida, pero sobre todo gente muy buena. He vivido muchos momentos de tensión y frustración en el aspecto l...

Choque cultural en "El viaje de Nisha"

Imagen
El cartel y el título en inglés Hacía mucho tiempo que no veía una película que me dejase tan impactado como El viaje de Nisha . Imagínense que me habían contado algo muy diferente sobre el filme: que la protagonista, una chica noruega de origen pakistaní, viaja al país de sus padres para descubrir sus raices y aprender las tradiciones. Suena muy romántico, ¿verdad? Tanto el cartel como el título en el Cinema Verdi de Barcelona parecían confirmar esa versión, pero en realidad la historia de Nisha no tiene nada que ver con un viaje voluntario y una búsqueda de identidad consciente. En primer lugar, me parece que la elección de cartel y título en castellano distorsiona mucho las expectativas. Parece otra cosa: algo muy ligero y bonito. Desconozco el motivo de la elección de un título tan banal como El viaje de Nisha . ¿Se vende mejor? ¿Faltó creatividad? Como bien comentó un amigo a la salida del cine, el título inglés What Will People Say expresa mucho mejor la idea principal de...

The children of "Midnight's Children": Arundhati Roy

Imagen
So far this summer has not been the most exciting one, therefore I've been able to dedicate most of my time to reading. After a year of studying dense, specialised academic articles, I had been longing for some fiction, so immediately after finishing my studies in July, I grabbed the most fictitious of fictions in my collection: Salman Rushdie's Midnight's Children , which won the Booker Prize in 1981, and then was also awarded the title of the "best novel out of all the winners" in 1993 and 2008. Since 1981, three other Indian writers have won the prize: Arundhati Roy in 1997 for The God of Small Things , Kiran Desai in 2006 for The Inheritance of Loss , and Aravind Adiga two years later for The White Tiger . Although I've almost forgotten the plot of The White Tiger (I remember having enjoyed it), I was absolutely captivated by the first two novels, both of them with an important postcolonial perspective. The fact that Rushdie paved the way for other In...

The "Dominion" documentary and why people stop eating meat

Imagen
Last week two friends invited me to the screening of Dominion , an Australian documentary about the exploitation of non-human animals at the hands of humans representing several different industries. The screening took place in Nau Bostik , a former factory and today a cultural centre in the neighbourhood of La Sagrera in Barcelona. It had been years since I watched another similar film with such explicit images, the famous Earthlings , but when I arrived at the Nau I was completely unaware of this similarity. What made me feel slightly suspicious of a deeply disturbing content was one of the organisers who distributed tissues in case anyone felt like crying. Later I discovered that many of us actually needed them... The film shows images mostly from Australian farms, however, having seen numerous documentaries and videos from multiple countries, I can safely assure you that the extreme cruelty filmed by the activists is not from isolated cases in a single country. Dominion is divi...

Músicas del subcontinente indio: Playlist en Spotify

Imagen
La música india siempre me ha traido los mejores recuerdos de la infancia: los momentos de felicidad y tranquilidad en casa cuando a mi padre le venía la nostalgia de su tierra natal. Recuerdo sobre todo algunas antiguas canciones de Bollywood, los ragas o música clásica hindustani y los magníficos ghazals del gran Jagjit Singh. Más tarde pasé por una época más rebelde, rechazando casi toda influencia de mis padres, pero finalmente volví a las raices. En la actualidad hace años que disfruto mucho de una de las tradiciones musicales más interesantes que conozco. Con el descubrimiento de Spotify he ido compilando listas de mi música favorita de diferentes tradiciones, y la música india y hindustani fue uno de mis primeros objetivos. La compilación que les comparto abajo incluye varios tipos de música: desde los pandits y ustads (maestros) de la música clásica hindustani como Ravi Shankar y el maestro de la flauta bansuri Hariprasad Chaurasia, hasta canciones populares de Bollywood co...

Por qué no me motiva el Mundial de fútbol

Imagen
Estadio Luzhniki en Moscú, sede de la final (Wikipedia) Hace unos días vi un video satírico de una pareja argentina discutiendo en su auto por el motivo de la gran fiesta de fútbol que empezó esta semana. Los roles de género fueron repartidos como se podía esperar: la chica insistía en participar en la boda de su primo, mientras que su novio se negaba porque el día de la boda se jugaban varios partidos del Mundial (¡Entre ellos el gran clásico México - Corea del Sur!). A pesar de esa decepcionante perpetuación de ciertos estereotipos, el video me hizo gracia por la parodia del típico hincha de fútbol durante la copa del mundo. Quizás me retrataba incluso a mí hace cuatro, ocho o doce años, cuando veía todos los partidos desde el primero hasta el último día del Mundial. Seguramente no me ponía tan extremadamente egoista e insoportable como el protagonista del video (aunque lo cierto es que no tenía pareja para que lo tuviera que sufrir), pero les juro que en los mundiales anterior...

La meravella mogola i el temple daurat: Agra i Amritsar

Imagen
El Taj Mahal vist des dels jardins El meu viatge per l’Índia va durar en total només divuit dies, realment poc temps per abastar un país tan gran i complex. Després de passar per Delhi, Varanasi, Nainital i Rishikesh, vaig anar un dia a Agra per veure el famós Taj Mahal, i cap a l’oest, al Panjab. Amb l’excepció de Varanasi, només vaig poder veure una part molt reduïda del nord-oest indi. Varanasi es troba ja més a prop de la part oriental del país, a una hora i mitja de Delhi amb avió, o a més de deu hores amb tren. Una lliçó important que vaig aprendre durant el viatge va ser que me l'havia de prendre amb molta calma. Primer de tot, perquè les distàncies són molt més grans que a Europa i el transport no sempre és eficient. Els trens són vells i lents, però gairebé tots disposen de llits per dormir-hi unes hores. L’excepció són els vagons de l'estàndard més baix, on la gent viatja força abarrotada en condicions penoses per tantes hores de trajecte. A part d’això, ca...